dissabte, 29 d’octubre del 2016

Constituït a Madrid, el front contra Catalunya


 
Mariano Rajoy surt investit president del govern espanyol amb els vots de Ciutadans i l’abstenció de la majoria de membres del PSOE, que traeix així la voluntat de les seves bases


Aquesta aliança contra natura es produeix única i exclusivament per intentar frenar les ànsies catalanes d’exercir el dret a decidir lliurement i pacífica, el nostre futur  


Mentre al Congrés del Diputats, aquests votaven a favor de la investidura de Rajoy com a nou president del govern espanyol per majoria simple, als carrers de la capital una gran manifestació demanava el NO a Rajoy. Aquest contrast entre el que fan els polítics i el que vol la gent evidencia que estem davant d’una legislatura de curta volada atès que els interessos que ara uneixen als que han fet possible que governi Rajoy, aviat passaran a ser impediments que dificultaran l’entesa entre tots ells.

S’ha arribat a aquesta situació coma a conseqüència de la revolució interna que hi ha hagut dins del PSOE orquestrada per Susana Díaz presidenta del PSOE andalús que veient com Pedro Sánchez que s’oposava fermament a la investidura de Rajoy, intentava formar una govern alternatiu fent aproximacions amb ERC i el PDECat, va entendre que Andalusia podria perdre els seus privilegis si els catalans aconseguien algun dia marxar d’Espanya. Per evitar l’entesa entre Sánchez i els partits independentistes catalans Díaz li va fer el llit a Sánchez fet que el va fer caure de la secretaria general del PSOE.

El cert és que al meu entendre, una mena de “coalició” formada pel PP, Ciutadans i PSOE, amb l’únic lligam comú entre ells de voler impedir que els catalans puguin decidir lliurement el seu futur, els portarà a prendre decisions que encara enduriran més l’enfrontament entre Catalunya i el govern espanyol, i aquest fet podria comportar que catalans que avui dubten entre l’unionisme i la independència acabin abraçant els plantejaments independentistes afegint-se per tant als més de dos milions de catalans que el 9N de 2014, varen palesar la seva voluntat de que Catalunya fos un país independent.

Per tant, segons com es miri, tot i que d’entrada ens toqui patir pels nous atacs que haurem d’aguantar, a la llarga la investidura de Rajoy d’avui, atenent els condicionants en que ha estat feta, ens pot resultar beneficiosa per marxar d’aquest Estat que ha tingut un govern en funcions durant més d’1 any. Encara recordo les crítiques de Rajoy, Cospedal i Sáenz de Santamaria al voltant de les dificultats del govern català per assolir la investidura en els 5 mesos que a casa nostra va durar el període d’interinatge.

Pedro Sánchez, traït per Susana Díaz en aquest procés, ha
dimitit de la Secretaria General del PSOE i avui ha
 entregat la seva acta de diputat
 
La investidura de Rajoy s’ha produït doncs amb l’abstenció del PSOE, partit en el que fins a 15 diputats han trencat al disciplina de vot, votant NO, i posant de manifest el malestar intern que hi ha en el partit. D’aquests 15 NO, 7 corresponen als vots del PSC.


Comença doncs un període en el que Catalunya tindrà protagonisme en l’hemicicle del Congrés dels Diputats. Uns volen reformar la Constitució per “encabir-hi” a Catalunya; d’altres volen una reforma federal que uns altres no accepten, i tots volen emmanillar als catalans i tallar-nos les ales per evitar que marxem. S’omplen la boca de la igualtat entre tots els espanyols però mentre uns treballen com a rucs, altres viuen de la mal qualificada solidaritat. Fins i tot Rajoy ha ofert revisar un sistema de finançament que havia d’haver estat revisat fa ja tres anys, i el Sr. Montoro s’ha passat per l’arc del triomf. Afortunadament el president Puigdemont ja ha avisat que Catalunya no participarà en aquesta negociació. Portem masses anys sent enganyats una vegada si, i un altre també. “Que con su pan se lo coma Sra. Susana Díaz”        

dissabte, 22 d’octubre del 2016

La Justícia espanyola continua maltractant tot allò que surt del Parlament de Catalunya


Carme Forcadell investigada per la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), acusada dels presumptes delictes de prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional (TC)
 

Per la seva part el TC anul·la la llei catalana que prohibia les toros a Catalunya 



La situació que estem vivint aquests dies no és nova, sinó que forma part de la reiterada actuació de la Justícia espanyola contra els interessos de Catalunya. Una vegada sí i un altre també, les sentencies i les actuacions judicials van sempre en una sola direcció: la de maltractar, menystenir i anul·lar la capacitat del Parlament de Catalunya de formular les seves pròpies lleis i mantenir els debats polítics que cregui oportuns.

Tenim imputats per la fiscalia del TSJC pel 9N a l’expresident de la Generalitat Artur Mas, i a les seves conselleres Irene Rigau i Joana Ortega. Per la mateixa causa el Tribunal Suprem vol investigar Francesc Homs. Tot ells acusats de prevaricació i desobediència al TC. Ara la fiscalia del TSJC, com a arma legal del PP contra Catalunya, ha decidit investigar també a Carme Forcadell presidenta del Parlament de Catalunya, acusada com els polítics anteriors, de prevaricació i desobediència al TC per haver permès les votacions i el debat sobre el full de ruta per la desconnexió produïdes fa ben pocs dies al Parlament. En el seu escrit  la fiscalía argumenta que Forcadell volia canviar la Constitució espanyola  per la vía dels fets. Aquesta última querella interposada per la fiscalia deixa obertes les portes per a una possible ampliació de la imputació als portaveus parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP com a impulsors de full de ruta aprovat. Carme Forcadell va rebre el suport de molts ciutadans a les portes del Parlament tan bon punt es va conèixer la notícia de la seva imputació.

Tot plegat resulta escandalós per un país (Espanya), que es diu democràtic, i que pretén donar lliçons de democràcia als catalans. Resulta escandalós perquè queda ben palès per aquell que ho vulgui entendre, que la Justícia està del tot supeditada a la voluntat dels polítics que ostenten el poder de governar a Espanya. Resulta escandalós perquè les decisions de la Justícia espanyola van en contra del més elemental respecte a la llibertat d’expressió. I resulta escandalós per que s’amenaça als representants polítics del poble de Catalunya amb noves repressions si continuen amb el seu afany de complir amb el mandat clar que les urnes els van donar el 27S quan l’independentisme va guanyar clarament per majoria absoluta, les eleccions a Catalunya.

Cada vegada que el Parlament legisla, a Madrid s’ho miren amb lupa per veure de quina manera poden tombar allò que els catalans a través dels nostres representants polítics al Parlament volem fer. Encara hi ha un últim  exemple que reforça tot el que vinc explicant, que s’ha conegut oficialment aquesta setmana: el TC ha tombat la llei catalana que prohibia que a Catalunya hi poguessin haver corrides de toros. Ho han fet a través d’un procediment sibil·lí, propi de gent tramposa que no sap respectar les regles de joc.

Catalunya al 2010 havia aprovat la seva llei de prohibició de les corrides de toros sorgida d’una Iniciativa Legislativa Popular. Aquella llei no era impugnable de cap de les maneres. Però ai las, els espanyols es van posar a cavil·lar com podien donar al volta a la truita. I ho van fer declarant als toros, amb posterioritat a la llei catalana, com un bé d’interès cultural. Va ser la gran idea del ministre Wert, un home nefast per Catalunya. Produïda aquesta declaració, el PP va recórrer al TC, i ara aquests els han donat la raó: la Generalitat no té competències (segons ells) per prohibir una expressió que està sota la protecció de ser catalogat com un bé d’interès cultural per l’Estat espanyol.

És ben bé allò de “feta la llei, feta la trampa” però en aquest cas dut a terme pel govern de l’Estat amb el suport necessària de la Justícia espanyola. La Generalitat ha dit que intentaran fer el possible per evitar que, tot i la sentència del TC, i hagin corrides de toros a Catalunya.


Quin fàstic de país... Queda molt encara per marxar?                  

dijous, 6 d’octubre del 2016

Comença una ofensiva generalitzada de la Justícia, com a braç armat del govern espanyol, contra Catalunya i els seus líders clau


La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia  de Catalunya (TSJC) demana 10 anys d’inhabilitació pel president Mas i 9 per Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9N 2014

 
Per altre banda el Tribunal Constitucional (TC) demana al fiscal general de l’Estat que estudiï si cal actuar penalment contra Carme Forcadell presidenta del Parlament de Catalunya, i el Tribunal Suprem (TS) demana permís a Congrés del Diputats per encausar Francesc Homs també pel 9N



Aquests dies l’activitat de la Justícia espanyola ha estat frenètica. Primer va ser el passat dilluns quan la fiscalia va presentar davant del TSJC la petició de penes contra Artur Mas i les exconselleres Ortega i Rigau. A criteri dels fiscals a Artur Mas se’l considera autor de dos delictes de desobediència greu i de prevaricació, mentre que a les conselleres Rigau i Ortega se les considera cooperadores necessàries per la comissió d’aquests delictes. La fiscalia demana penes de 10 i 9 anys d’inhabilitació respectivament per poder exercir càrrecs públics electius tant d’àmbit local com autonòmic o estatal.

La resposta dels encausats va ser ràpida i valenta. L’expresident de la Generalitat Artur Mas va dir que era un gran honor ser processat per haver donat la cara i haver escoltat a la gent posant les urnes al carrer. Afavorir l’acte més gran que es pot fer en democràcia que és votar, a Espanya es castiga. Mas va afegir que si és condemnat acudirà a tot arreu on calgui pe defensar la seva actuació el 9N. Recordem que quan el 9N més de dos milions de catalans van sortir al carrer per anar a votar, el govern espanyol hi va treure importància fent veure que allò no tenia cap valor i era com una mena de “divertimento”, però passat el temps i veient la reacció que ha tingut el govern del PP i el seu braç armat, es evident que l’exercici de la democràcia a Espanya produeix una mena d’urticària que els irrita molt. Joana Ortega va afegir que “poden jutjar el 9N però no ens el robaran” i que com Mas tornaria a fer el que va fer aquell 9N del 2014.  

Tant Mas com Ortega com Rigau han rebut el suport del partits polítics partidaris del dret a decidir, del president de la Generalitat, de ERC, de Convergència, de la CUP, de CSQP i fins i tot de l’alcaldessa de Barcelona, en un gest que els honora. Entre els diputats que s’han distingit en el seu suport als encausats es pot esmentar a Lluís Llach que ha trobat indignant pertànyer a un estat que considera que consultar a la ciutadania és delicte. Per contra a Madrid la becària de Rajoy i vicepresidenta del govern espanyol va donar per suposat que Mas era culpable i la Justícia actuava contra ell com actua contra qualsevol ciutadà. Aquest oblit de la presumpció d’innocència de la Sra. Soraya Sáenz de Santamaria va portar a l’expresident Mas a dir que aquestes paraules les hauria pogut pronunciar qualsevol ministre franquista en referència també a la nul·la separació de poders que es demostra existir a Espanya quan la Justícia va a remolc dels desitjos del govern de l’Estat.

Per acabar de reblar el clau, avui s’han produït dues altre notícies que van en la mateix línia: en primer lloc el Tribunal Suprem ha demanat al Congrés de Diputats el suplicatori per poder jutjar Francesc Homs, que com Mas, Ortega i Rigau també està acusat dels mateixos delictes de prevaricació i desobediència per la seva participació en el procés participatiu del 9N 2014. Recordem que Homs fa uns quinze dies va acudir a declarar davant del TS i a la sortida va dir que “la sentència ja està dictada”. Veurem si el Congrés dels Diputats dona llum verda o no, a la petició del Tribunal Suprem.

I l’últim cas d’aquest atac en tota regla contra Catalunya i els seus líders també s’ha produït avui quan s’ha conegut que el Tribunal Constitucional havia decidit demanar a la Fiscalia General de l’Estat que aquesta estudiï si cal actuar per la via penal contra Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, en aquest cas per haver permès la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent. Forcadell ha comparegut aquesta mateixa tarda per dir amb fermesa que “No ens atemoriran, no coaccionaran el dret d’iniciativa dels diputats i diputades; en aquet Parlament es podrà dir tot i els diputats podran presentar les iniciatives que creguin convenients. Estem davant d’un Estat que té pànic a la llibertat d’expressió”. Forcadell també ha rebut el suport del tots el grups del Parlament que estan a favor del dret a decidir, i de moltes persones significatives de la societat civil catalana.


I una broma per acabar i demostrar quant ens estimen els poders públics espanyols: sembla que el Tribunal Constitucional també vol anular la prohibició de els curses de braus que es va aprovar al Parlament de Catalunya al juliol de l’any 2010.