dissabte, 23 de gener del 2016

El govern espanyol en funcions recorre al TC la creació de la conselleria d’Acció Exterior


La becària en funcions del president en funcions del govern espanyol en funcions, ho va anunciar ahir en la roda de premsa posterior al consell de ministres en funcions
 

També varen presentar recurs contra  la comissió d’estudi creada al Parlament de Catalunya  sobre el Procés Constituent.



Tot i estar en funcions el govern espanyol aplica fil per randa el que Rajoy havia anunciat quan va saber que a Catalunya a l´últim moment hi havia acord per investir un president de la Generalitat, “no en deixaré passar ni una”. Tot i així sembla que finalment no presentaran recurs per la fórmula utilitzada pel president Puigdemont el dia de la seva presa de possessió.

El govern espanyol, recordem una vegada més que està en funcions, continua amb la seva creuada per  impedir que els catalans puguem decidir que volem ser com a poble. Continuen emparrats en la seva monomania de pensar que qui ha de decidir quin ha de ser el futur de Catalunya els correspon a ells. És la postura clàssica dels colonitzadors sobre les colònies que han conquerit. Aprofitar-se tant com poden d’elles, i impedir els seu desenvolupament nacional.

Sembla però que el govern català aquesta vegada no farà cap cas del que pugui decidir el Tribunal Constitucional i continuarà com si res, aplicant les polítiques que en matèria d’Acció Exterior cregui convenient. Així ho va manifestar ahir Neus Munté, que es va refermar en la constitucionalitat de la conselleria, i va lamentar una vegada més els esforços continuats del PP i el govern espanyol per “judicialitzar” la política en tot allò referent a Catalunya.  Aquest “modus operandi” del PP es veu a més desqualificat pel fet de la parcialitat del TC. En els últims temps i en afers polítics no hi ha hagut cap sentència del TC a favor dels interessos de Catalunya cosa que demostra ben clarament la parcialitat d’aquest Tribunal i la dependència dels seus membres de les ordres rebudes de “más arriba”.

De fet, el TC és el braç executor del govern espanyol, i per tant no té autoritat moral per impugnar res del que es faci a Catalunya. Seria ben diferent si el TC hagués demostrat amb fets la seva imparcialitat, però això no ha succeït mai, des que va fallar la famosa sentència de l’Estatut en la que els criteris i raonaments jurídics van deixar pas als interessos polítics d’una de les parts en conflicte: el PP.

Per tant un TC no legitimat a causa de la seva descarada parcialitat, no pot intervenir en la vida política catalana per que li manca autoritat moral per a fer-ho. El TC avui només pot imposar la seva voluntat a Catalunya amb “manu militari”, però en cap cas ho podrà fer amb el respecte dels catalans. Ells mateixos l’han aniquilat.  


Es curiós observar tanta diligència en el govern espanyol quan tenen una situació política gens envejable. En aquests moments, després del resultat de les eleccions espanyoles del 20D, no està gens clar qui podrà formar govern. El PP sembla que tot i haver guanyat les eleccions no té el suport necessari per assegurar la presidència a Mariano Rajoy, però el PSOE està en una situació encara pitjor, i els convidats de pedra Ciudadanos i Podemos només podran servir de comparses perquè o bé el líder del PP o el del PSOE acabin sent investits presidents del govern. Tot plegat ben curiós: a Madrid no s’entenen entre ells, però quan es tracta de actuar contra la colònia que se’ls vol rebel·lar, llavors es posen ràpidament d’acord. I tot té una explicació; si Catalunya assoleix la independència, l’Estat espanyol resultant tindrà liquiditat per poder pagar els sou a aquesta colla de polítics? Molt em temo que no. Ara, l’altivesa de la becària de Rajoy anunciant que recorreran al TC la creació del Departament d’Acció Exterior no té preu.            

dimarts, 12 de gener del 2016

Felip VI inicia la desconnexió i Catalunya ja té un nou president de la Generalitat


El Rei d’Espanya es va negar a rebre a la presidenta del Parlament de Catalunya, en un gest de menyspreu molt significatiu.

I per reblar el clau, el decret de cessament del president Artur Mas exclou el protocol·lari “agraïment pels serveis prestats”




Les conseqüències de l’acord assolit a Catalunya comencen a tenir efectes a la “Villa i Corte”. Més enllà dels comentaris de la caverna al voltant del gran acord polític que s’ha assolit a Catalunya, destaca el fet que el rei Felip VI s’ha volgut afegir a la gesticulació espanyola en contra de Catalunya, i ho ha fet d’acord a les prerrogatives de que disposa, negant-se a rebre a Carme Forcadell presidenta del Parlament de Catalunya. Des que la Generalitat va ser restaurada, era costum que el Rei d’Espanya rebés als presidents dels parlaments de les comunitats històriques (Galícia, País Basc i Catalunya), cada vegada que com a resultat d’unes eleccions autonòmiques, s’investia un president en alguna d’aquesta comunitats. Aquesta “costum” no escrita, només s’havia trencat una vegada en aquests últims 35 anys, i va ser en ocasió d’una de les operacions a que havia estat sotmès el Rei Joan Carles I, quan no va poder rebre Núria de Gispert, atès que estava de baixa. 

A aquest menyspreu contra Catalunya, s’hi ha afegit un altre fet molt significatiu, quan el BOE ha publicat el cessament d’Artur Mas com a president de Catalunya sense l’habitual “agraïment pels serveis prestats”. Diuen des de Madrid que això és responsabilitat del govern del PP que és qui prepara els decrets, i que el Rei només els signa. Sa Majestat Felip VI hauria de saber que no llegir els papers que et porten per signar és, com a mínim, un exercici de irresponsabilitat que segur que no ha fet. En tot cas amb la seva inhibició ha deixat clar que compartia el criteri del govern espanyol d’agredir constantment a Catalunya sigui de la manera que sigui, un clar signe que ells també han iniciat a la seva manera la desconnexió. La desafecció clara del monarca espanyol vers Catalunya és el començament del final.

I per fer aquest final possible, aquesta tarda al Palau de la Generalitat Carles Puigdemont ha pres possessió del seu càrrec de president de la Generalitat. En la seva presa de possessió ha utilitzat una fórmula que de ben segur que a Madrid no ha agradat gens. Cal recordar que aquest matí el ministre de Justícia espanyol, havia dit que la fórmula de presa de posició del càrrec havia d’incorporar l’acatament a la Constitució espanyola; doncs bé, al fórmula emprada per Puigdemont ha consistit a prometre fidelitat al poble català i al Parlament de Catalunya que és qui el representa.  Ni una sola menció al Rei ni a la Constitució.

Prèviament el president Mas havia fet el seu discurs de comiat del que cal destacar la referència irònica que ha fet als menyspreus del govern i Rei espanyols. Mentre agraïa a tots els que d’una manera o altre han col·laborat amb ell aquests últims 5 anys, ha dit “Jo si que us agraeixo a tots els serveis prestats”, frase que ha fet que el públic present a l’acte, posat dempeus  ovacionés llargament al president Mas.

Cal destacar que a l’acte hi han assistit en representació del govern espanyol el ministre de l’Interior Fernández Diaz, i la delegada del govern espanyol a Catalunya la Sra. Llanos de Luna. Tots dos amb cara de pomes agres evitant en tot moment aplaudir cap de les intervencions. La mateixa actitud seriosa han mantingut els representants de l’exercit espanyol. No cal dir que en aquests moments l’advocacia de l’Estat ja està estudiant la possibilitat d’impugnar la presa de possessió del president de Catalunya per un defecte de forma.

Estem doncs davant d’una situació immillorable pel que fa a la possibilitat d’assolir la independència. Madrid té un govern en funcions i s’albiren serioses dificultats per que arribin a  acords que propiciïn un govern estable. Mentre això passa a Madrid, a Catalunya tindrem demà mateix un nou govern disposat a fer tots els esforços que calguin per que el país esdevingui un Estat independent. Tot és molt complicat, però val a dir que mai ho havíem tingut tan a prop.


Els propers dies seran especialment difícils i ens permetran veure quins moviments fan els polítics d’aquí i com responen els d’allà. En qualsevol cas s’obre una legislatura que sens dubte serà complicada però al mateix temps promet ser molt interessant.  

dilluns, 11 de gener del 2016

Catalunya té nou president de la Generalitat

 
Carles Puigdemont alcalde de Girona ha estat investit com el 130 president de la Generalitat de Catalunya


Tant en el seu discurs, com en la rèplica a les intervencions dels portaveus dels partits, Puigdemont ha convençut sobradament de les seves capacitats i com a
líder.  



Després que el president Mas anuncies ahir l’acord  al que s’havia arribat amb la CUP, la maquinaria del Parlament de Catalunya s’ha posat ràpidament en marxa per poder investir al 130 president de la Generalitat de Catalunya. Tal com es va comunicar ahir pel president Mas, la persona investida ha estat el diputat de Junts pel Sí Carles Puigdemont, alcalde de Girona, i president de la AMI (Associació de Municipis per la Independència).

La sessió d’investidura ha començat a les 5 de la tarda del diumenge 10 de gener, després que el PP hagués intentat que no es convoqués el Ple, atès que segons ells no havia transcorregut prou temps entre la convocatòria del Ple i la seva celebració, i a més, els senyors diputats no havien rebut la documentació relativa al tema a tractar. Amb molt bon criteri la mesa del Parlament ha denegat la petició del PP, i a les 5 en punt començava el Ple d’investidura.

En la seva primera intervenció, Carles Puigdemont ja va demostrar que tenia experiència sobrada per assumir els reptes de la seva nova responsabilitat i el seu discurs va ser una autèntica sorpresa per tots aquells que no el coneixien.  Tanmateix encara va estar millor en les rèpliques a les intervencions  dels diferents portaveus quan en intervencions del tot improvisades va demostrar una gran cintura política, habilitat dialèctica, enginy, i sobretot convicció en les pròpies idees. A títol d’exemple explicar que quan feia referència a les diferències entre la CUP i Junts pel SÍ va recalcar que la única similitud entre ambdues forces polítiques radicava en els pentinats d’Anna Gabriel i d’ell mateix.

Després de les intervencions  del candidat a la presidència de la Generalitat i de tots els grups parlamentaris, es va procedir a les votacions que van donar els resultats següents: Carles Puigdemont va ser investit per 70 vots a favor, 63 en contra i 2 abstencions. La CUP va complir doncs el seu compromís i 8 dels seus 10 diputats  van votar a favor de la investidura de Carles Puigdemont mentre que els altres dos es van abstenir. Puigdemont va acabar al seva intervenció amb un “Visca Catalunya Lliure” per si algú tenia algun dubte que com respira el nou president de al Generalitat

Quan al Parlament  encara no havien acabat les intervencions dels diputats, i ni tan sols havien començat les votacions, a Madrid el president del govern espanyol va comparèixer públicament per fer-nos arribar les amenaces habituals, i apel·lar a la justícia, a la Constitució i a la unitat d’Espanya. Res que ens vingui de nou. Davant de la evidència Madrid continua sort, cec i mut. El problema que se’ls presenta ara és complicat de resoldre. Ha desaparegut d’escena Mas, que segons el govern espanyol era el gran culpable de la situació a Catalunya. Ara hauran de canviar d’enemic, i hauran d’explicar als espanyols que de fet el gran problema no era Mas, atès que al desaparèixer i continuar a casa nostra les ànsies independentistes hauran de cercar altres enemics i canviar el discurs. 

No vull acabar aquest comentari sense fer referència a una persona que ben mirat no mereix ni tan sols que el seu nom surti en aquest blog. Em refereixo al diputat de la CUP Benet Salellas, que amb un ressentiment propi dels mals perdedors  va dir que la CUP “havia enviat a la paperera de la història al president Mas i als consellers Puig, Ruiz i Rigau”. Quanta ignorància encara queda a Catalunya. Li haurem de demanar al president Puigdemont que en el pla de xoc contra les injustícies socials hi inclogui alguna acció per educar a aquells que fan del analfabetisme el seu signe d’identitat.


President Carles Puigdemont: molt èxit i molta sort. Del seu triomf personal en depèn el triomf de Catalunya. Sé que no ens defraudarà. Visca Catalunya Lliure!       

diumenge, 10 de gener del 2016

A l'últim minut i de penal: hi ha acord d'investidura


Junts pel Si proposa a Carles Puigdemont alcalde de Girona, com a candidat a la presidència de la Generalitat.


ERC i institucions afins, han tingut una actitud de mesquinesa al voltant de la candidatura del president Mas.



Quan ningú ho esperava, quan tothom donava per fet que dilluns al mati el president Mas signaria el decret de convocatòria de noves eleccions pel dia 6 de març, va saltar la notícia: hi havia acord per la investidura.

Junts pel Sí i la CUP havien estat capaços de desencallar el procés gràcies a un acord que tot i ser benvingut, només faltaria, té uns costos excessivament cars per un país com Catalunya. El perjudici més important afecta al president Mas, que s'ha vist obligat a fer un pas enrere i abandonar la seva temptativa de presidir una vegada més la Generalitat de Catalunya. La pregunta és saber que és el que finalment ha obligat a Artur Mas a prendre aquesta decisió. I la resposta fàcil és respondre que la pressió de la CUP ha estat la responsable d'aquesta situació. Tanmateix aquesta és la causa aparent que justificaria la decisió de Mas, però al meu entendre hi han altres raons al darrere.

Fa temps que s'observa el silenci sospitós d'ERC davant de la petició de la CUP de fer fora Mas. Mai Oriol Junqueras ha dit públicament que Mas tenia tot el seu suport i que sense Mas no hi havia cap possibilitat d'acord. En lloc d'això s'ha dedicat a demanar que es negociï fins a l'últim moment per evitar les eleccions al març, sabent que d’aquesta manera pressionava a Mas i sense dir-ho li mostrava el camí de la porta. I aquest posicionament poc clar de "si però no" ha donat ales a la CUP per mantenir el seu xantatge. La manca de suport clar al president Mas, la manera poc afectiva amb que sempre han tractat a Mas, i la forma poc respectuosa que sempre ha fet servir Junqueras a l'hora de parlar de Mas, el fa un home de poc fiar. Però no ha estat només Junqueras qui ha actuat d'aquesta manera. Cal denunciar el paper d'estrassa fet pel president de l'ANC Jordi Sánchez qui seguint probablement instruccions d'ERC sempre ha mantingut una calculada ambigüitat a l'hora de recolzar la candidatura del president Mas. El Sr. Sánchez ha comès a més una errada històrica que per ella mateixa el desqualifica i al meu entendre l'obliga a dimitir del càrrec, atès que amb el seu partidisme ha trencat la transversalitat que sempre havia caracteritzat a l'ANC. I el mateix es pot dir del partidisme i seguidisme escandalosos del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que ha convertit aquesta entitat en una mena de marca blanca d'ERC. Lamentable que es vulgui construir un nou país amb aquestes actituds tan poc honestes i sobretot tan pròpies de gent amb principis qüestionables i egoistes que posen els seus interessos particulars per sobre dels interessos del poble català. Autènticament lamentable. Segurament tots ells perseguien un mateix objectiu, com és el de acabar investint president de la Generalitat a Oriol Junqueras, però afortunadament per Catalunya el tret els ha sortit ben bé per la culata. 

Tanmateix, el fet que vull destacar és la gran generositat del president Mas. Ell estava del tot legitimat per les urnes per presidir la Generalitat de Catalunya i en canvi ha preferit el sacrifici personal per facilitar amb el seu gest, la governabilitat de Catalunya, però sobretot per donar continuïtat al mandat democràtic que Junts pel Sí havia rebut en les eleccions del 27S. Estàvem a punt d'engegar a norris una situació probablement única, i en l'últim moment, veient que les eleccions del març eren inevitables, el president Mas ha tingut un gest que la historia li haurà de reconèixer: ha aconseguit un acord d'investidura amb la CUP, pel qual, el candidat a presidir la Generalitat serà l'alcalde de Girona Carles Puigdemont. Un gest propi d'un gran polític, d'un estratega amb una gran visió de futur, i d'un patriota capaç de posar pel davant els interessos de Catalunya. Gràcies Sr. Mas.

Vull fer notar que en el nostre país, gestos com els del president Mas no són precisament habituals. Ben al contrari, com hem pogut veure amb les actuacions de Junqueras, Sánchez o Cuixart, sovint les intrigues, els interessos de curta volada, les trampes, el no tenir valors, abunda en la política però també en el món dels negocis. A vegades fins i tot entre amics es veuen aquestes traïcions pròpies de miops, però sobretot de persones sense valors.

Ara, un actiu com el del president Mas, no es pot perdre pel procés. Pel que sembla, a banda de aprofitar al seva experiència, sembla que se’l vol utilitzar a nivell internacional, per fer conèixer el procés d’independència que està vivint Catalunya. Artur Mas és un home conegut internacionalment i això pot ajudar a que algunes portes que s’han intentat obrir en països sobretot europeus, es pugui  tornar a intentar la seva obertura, gràcies al coneixement que les nacions europees tenen del president Mas. De ben segur que el govern espanyol intentarà per la seva banda posar tots els cadenats possibles a totes aquestes possibles portes.


Sigui com sigui, el president Mas ens ha donat a tots una lliçó de bonhomia, d’alta política, d’estratègia, de patriotisme i de sentit de la responsabilitat. Gràcies president Mas. Catalunya li estarà eternament agraïda per aquest gest.