divendres, 27 de desembre del 2013

El Concert de Sant Esteve al Palau de la Música: un referent del catalanisme


En ple “Cant de la Senyera” el Palau s’omple d’estelades





Que el Palau de la Música s’omplís d’estelades ha desfermat al ira en un Madrid impotent que veu con Catalunya diu Adéu! El diari el Mundo i també La Razón ha fet un titular on mostren la seva ràbia per l’esdeveniment. Aquest dia de Sant Esteve, els catalans presents al Palau van viure un “Cant de la Senyera” més reivindicatiu que mai, que feia posar la pell de gallina, omplia els ulls de llàgrimes de sentiment català i et feia sentir l’emoció dins de l’ànima.

L’Orfeó Català, va fer el seu primer concert a l’any 2013, i en ell es va cantar el “Cant de la Senyera”. Per això cada any una vegada acabat el programa oficial del concert, tots el diferents cors de l’Orfeó s’apleguen sobre l’escenari i fins i tot a les grades per cantar plegats el Cant de la Senyera com homenatge a aquella primera intervenció de l’Orfeó a l’any 1913, ara fa 100 anys. Des de llavors el concert s’ha anat fent amb regularitat excepció feta del anys de la guerra civil espanyola.

Aquest any, ha estat un concert més reivindicatiu que mai, atès els moments únics que està vivint Catalunya, i que ens poden portar, si fem les coses bé, a la plenitud nacional, és a dir, a la independència. Per això ha sabut tant de greu als espanyolistes anticatalanistes, per que contràriament al que ells voldrien la independència s’obre pas cada vegada amb més transversalitat, aglutinant a catalans molt diversos: benestants, amb rendes mitges o baixes, amb negoci propi o treballant per tercers, empresaris o autònoms, esportistes de tota mena, gent jove, d’edat mitjana, o gent gran i jubilats, etc. I això els preocupa i a la vegada els aterra: com s’ho farà Espanya per pagar el seu enorme deute extern sense Catalunya? Per això algun membre del partit Popular desvarieja en determinades tertúlies radiofòniques.

I com que les imatges són molt més esclaridores que les paraules, aquí van una sèrie de fotos pel record, que desitjo de tot cor que puguin esdevenir històriques.  

     














dijous, 26 de desembre del 2013

“La Vanguardia”: un mitjà venut als interessos espanyols i de la Zarzuela


La seva actitud vers Catalunya és propera a la de “El Mundo” o “La Razón”


La saviesa de Montoro


Avui el ministre Montoro, de sobra conegut per la seva incapacitat i manca de rigor, ha fet unes manifestacions a Madrid en las que ha parlat de moltes coses. Entre elles ha comentat que hi ha grans empreses que estan d’acord amb la independència de Catalunya , matisant immediatament que són una minoria.

El ministre Montoro és dels més incompetents del
govern Rajoy. I mira que n'hi ha…doncs ell
els guanya a tots!  
Els mitjans de comunicació catalans se’n han fet ressò, i han explicat aquest comentari del ministre Montoro, junt amb altres temes que també a explicat, com per exemple la reducció de l’IRPF de cara a l’any  2015 de les rendes més baixes, o la seva polèmica amb el president d ela comunitat de Madrid (del seu mateix partit), relativa al fet que aquella comunitat és de les més solidaries, fet que el ministre, evidentment nega.

Que diaris com El Mundo o La Razón obviïn el reconeixement explícit que ha fet el ministre de l’existència d’empreses que se sentirien còmodes amb la independència de Catalunya, és fins a cert punt normal. Que un diari fet a Catalunya com La Vanguardia ho passi per alt, referint-se només a les “altres qüestions” comentades pel ministre, silenciant el que fa referència a la independència és només una petita mostra del que cal esperar d’aquest diari, que sota la direcció de Marius Carol serà cada vegada més espanyol i menys català. Es nota que efectivament, el dia del lliurament del IV Premi Internacional Comte de Barcelona el 25 de setembre del 2012, pocs dies després de la gran manifestació de la Diada  a Barcelona, el rei va cridar l’atenció al comte Godó sobre la deriva separatista que a judici del monarca espanyol havia agafat aquest diari, fins el punt que el propi conte Godó va declarar que ni ell mateix reconeixia el seu diaria. Des de llavors, cop de timó que s’ha acabat de posar de manifest amb el canvi en la direcció del diari. L’actual director, que havia treballat com a periodista de corresponsal de la família real espanyola fent entre altres feines el seguiment dels viatges del Rei, és una persona de sobres coneguda pel seu pro espanyolisme. Mal periodista, que mai ha fet res de bo en la seva vida professional, ara condueix un diari subvencionat per la Generalitat de Catalunya, des de les pàgines del qual farà tot el possible per anar contra el procés sobiranista que una majoria de catalans volem encetar, farts de tant aguantar els greuges infinits d’Espanya vers Catalunya.

Antich, Duran Lleida, Sánchez LLibre
i Marius Carol en un restaurant
barceloní en ple contuberni
contra el secesionisme
Val a dir que  a mitja tarda LaVanguardia ha canviat la informació segurament alertats per les moltes denúncies a les xarxes socials. Tot i així. El fet que Montoro reconegui que hi ha grans empreses favorables a la independència ha estat recollit en lletra petita i en cap cas en el titular

No cal proposar boicots contra els mitjans del grup Godó; els catalans són prou intel·ligents per saber que és el que més convé, i segur que actuaran en funció dels interessos de Catalunya. En tot cas serà el grup Godó qui s’allunyarà del catalans i no al inrevés.  Tanmateix val la pena estar amatents al gir del tot espanyolista d’aquest diari, que si sempre l’havia tingut aire monàrquic, ara ho farà encara molt més. No en va el Sr. Carol és un boca agraïda. Mai hauria pogut aspirar a un càrrec com aquest per que mai, ningú mínimament responsable li hauria confiat la direcció d’un negoci com aquest. Marius Carol és un digne successor de la saga “Galinsoga”.

És per això que sense por a equivocar-se es pot començar  a preveure el final d’aquest diari. Quan poses un negoci en mans d’un inepte, per bo que sigui el negoci, acaba indefectiblement arruïnant-lo. De fet el grup Godó va reunint al seu voltant a tot un grup de periodistes afilerats amb l’espanyolisme que sense adonar-se’n enfonsaran definitivament el Grup. Temps al temps.   


dimarts, 24 de desembre del 2013

La tenalla espanyola estreny Catalunya


  • Ofensiva del govern espanyol per contrarestar els esforços catalans per internacionalitzar el conflicte amb Espanya


  • El govern espanyol del PP, però també destacats dirigents socialistes, consideren Catalunya com el seu “cortijo” on es pot fer el que els vingui en gana



Aquests dies estem llegint informacions sobre les pressions que el ministre espanyol Margallo està exercint sobre totes les cancelleries representades a Madrid, amb un doble objectiu. D’una banda el govern de Madrid intenta que la immensa majoria de països del mon, es neguin a rebre als representants catalans, mostrant així un rebuig als intents secessionistes de Catalunya, i per altre banda pretén que els països de l’UE mantinguin un discurs unitari, amenaçant Catalunya d’exclusió immediata de la Unió Europea en cas de secessió dels catalans.  


El dia que deixin de representar-nos serem lliures!
Aquesta campanya contrasta amb l’esforç del govern català que persegueix internacionalitzar el conflicte per  mirar d’aconseguir algun recolzament internacional a la iniciativa, i al mateix temps despertar la simpatia d’aquells països que veuen amb preocupació com el govern espanyol es tanca en banda a la possibilitat que els catalans puguem  decidir lliurement el nostre futur com a poble.

Pel moment sembla que tots dos intents estan produint resultats positius per cada una de les bandes en conflicte. El govern espanyol ha imposat un discurs quasi unificat a Europa, on la majoria de polítics influents coincideixen a dir que en cas de secessió Catalunya quedaria fora d’Europa, tal com han manifestat recentment Van Rompuy, Martin Schulz o Jose Manuel Barroso i alguns comissaris europeus. D’altre banda el govern català ha aconseguit que el món no entengui la negativa dels espanyols a que els catalans puguin votar, i això està generant corrents de simpatia vers el poble català, atès que no s’entén que se’ns negui l’exercici de la democràcia. Per tant, fins aquí, allò que els tècnics en diuen “empat tècnic”.

A banda d’aquests intens d’internacionalitzar el conflicte, a l’interior del país les continuen les accions hostils. Segons anuncien diferents mitjans sembla que el govern espanyol està preparant un desembarcament de Catalunya amb els seus pesos pesants: Rajoy, Garcia Margallo, Cospedal, Saenz de Santamaria i d’altres. L’objectiu seria demostrar als catalans tot el que el PP fa per Catalunya, com ens estimen, i posar en evidència que si no fos per ells Catalunya hauria fet fallida.


Aquest completa la terna amb els dos anteriors. Veieu la
cara que li quedarà quan els catalans diguem:
Adéu Espanya adéu!
Quan això passi serà el moment de recordar a tots aquests personatges impresentables del PP, la recollida de signatures contra Catalunya impulsada per ells a tota Espanya, els recurs que varen presentar contra l’Estatut de Catalunya, la negativa al pacte fiscal, els atacs a la llengua que culminen amb la llei Wert, i tants i tants greuges que els catalans podem posar sobre la taula  pel mal tracte que sempre hem rebut d’Espanya.

És per això que en la meva opinió caldria mostrar el rebuig que una gran majoria de catalans sentim contra aquesta gent. A sobre del maltractament a que estem sotmesos,  a més del sistema colonial que tenen implantat per beneficiar a la seva metròpoli, tenen el desvergonyiment de voler venir a Catalunya per riures de nosaltres a la nostra cara. No ho hauríem de permetre.  

Però per acabar de fer les coses més clares, per evidenciar la conxorxa espanyola contra Catalunya, només ens cal analitzar que està passant amb els dos partits estatals i unionistes més importants: PSOE i PP. Informacions d’avui denuncien reunions per confabular contra la independència de Catalunya entre una català botifler com Pere Navarro que s’ha reunit amb un català espanyol com Jorge Moragas, i com un altre català com Miquel Iceta que “estima la Constitució” es reuneix amb una catalana espanyola com Sánchez Camacho, tots ells amb una intenció molt clara: avortar la independència de Catalunya. Espanya utilitza catalans per matar la llibertat del catalans. Més sadisme impossible

dilluns, 23 de desembre del 2013

Bones Festes

Bon Nadal a tos aquells que teniu la paciència de seguir el blog







Que el 2014 sigui l'any en el que les esperances dels catalans de llibertat i independència es vegin colmades. Visca Catalunya!

 

dimecres, 18 de desembre del 2013

Ciutadans i PPC boicotegen els pressupostos de la Generalitat pel 2014

Enrabiats pel fet que els partits catalanistes s’han posat d’acord per la data i la consulta, han actuar tant antidemocràticament com han pogut


En veure que Catalunya està emprenent seriosament el camí per marxar d’Espanya, es treuen la careta, se’ls veu el llautó i mereixen el menyspreu que tota societat deu als que traeixen la terra que els ha vist néixer.



Espanya no perdona que els partits catalans s’hagin posat d’acord per tal de determinar una data i una pregunta per consultar al poble de Catalunya el seu futur. Hi ha hagut aquests dies moltes reaccions que han deixat clar l’odi ancestral que els espanyols (en general) tenen contra Catalunya i contra qualsevol cosa que pugui estar relacionada amb els catalans. En l’últim post en aquest blog, ja vaig explicar la reacció de la conferència episcopal espanyola sobre el tema, però és que a més hi ha hagut manifestacions públiques de líders polítics espanyols, insultant la intel·ligència i situant-se clarament del costat dels totalitarismes al negar al catalans el dret a votar.  Dirigents populars, socialistes, del partit d’UPyD, tertulians, periodistes, mitjans de comunicació etc., tots contra una cosa tan democràtica com votar. Per tant és evident que per negar l’exercici de la democràcia a un poble, per negar-li a una societat el poder emetre un vot sobre el seu futur, només pot ser materialitzat per gent plena d’odi, que perd el nord i el sentit comú i es deixa arrossegar per la víscera ancestral i cavernícola del anticatalanisme dels espanyols.

El contuberni dels totalitaris espanyols s'està gestant
als passadissos del Parlament
L’actitud que avui han tingut el PPC i Ciutadans és doncs el reflex d’aquesta realitat exposada en el paràgraf anterior. Han demanat un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries  sobre la constitucionalitat del pressupost que demà havia de ser aprovat al parlament de Catalunya. També han recorregut l Llei d’acompanyament del mateixos. Amb aquest acció retarden el procés d’aprovació del pressupost un més, i per tant obliguen a prorrogar els pressupostos actuals fins que el Consell hagi emès el seu dictamen, i el Parlament pugui tornar a votar  els pressupostos a finals de gener com molt aviat. El motiu de la queixa no és altre que els pressupostos de la Generalitat pel 2104 inclouen una partida d’una mica més de 5 milions d’€ per fer la consulta, i això atempta contra l’essència pura de l’espanyolisme més anacrònic. 

Cal tenir en compte que el dictamen que emeti el Consell de Garanties Estatutàries no obliga al govern, que el tindrà en compte o no. Ja ho veurem. Tanmateix està clar que la mesura endegada pel PPC té només la finalitat de posar pals a les rodes, atès que tal com ha reconegut el sinistre ministre del govern espanyol, el Sr. Montoro, la mesura empresa pel seu partit a Catalunya és de curt recorregut. Tan curt que el conseller Mas Colell, ha considerat que tot i ser una complicació afegida ens en sortirem.

El conseller Mas Colell confía a sortir-se'n tot i els pals a
les rodes de PPC i Ciutadans
La mesura adoptada per aquests partits espanyolistes tindrà tanmateix efectes negatius per l’economia catalana. D’entrada tots els nous impostos i taxes incorporats al pressupost no es podran aplicar fins que aquests no hagin estat aprovats formalment al Parlament, i per tant els ingressos previstos pel 2014, es veuran afectats per aquesta recaptació que no es podrà formalitzar. Tindrà a més altre efectes nocius per la societat, atès que la Llei d’acompanyament dels pressupostos  preveia el que es coneix com l’amnistia energètica  per la qual les companyies no podran tallar els subministrament de serveis bàsics (aigua, electricitat, gas) durant els mesos de gener a març a aquells que no tinguin recursos. Per tant  Ciutadans i PPC estan actuant clarament en contra dels socialment més dèbils.

Es curiós observar les contradiccions d’aquests partits espanyolistes que no tenen cap mena de credibilitat per qualsevol observador neutral i mínimament informat. Fa un any, el govern va haver de prorrogar el pressupost per que no hi havia manera que el sinistre Montoro (mireu que n’ha fet de mal aquest home), no havia determinat quin seria finalment el dèficit autoritzat als comptes de la Generalitat. Mare de Déu la que van organitzar els Millo, Cañas, Sanchez Camacho, Ribera i companyia. En canvi, ara, per 5 milions d’€ ells paralitzen un pressupost a tot Catalunya, i no els cau la cara de vergonya! Increïble: això només ho poden fer els que porten l’ADN de la “relaxing cup...”