dilluns, 17 de juliol de 2017

El Referèndum de l’1-O requereix un govern sense fissures


Carles Puigdemont remodela el seu govern amb consellers decidits a fer possible el Referèndum malgrat les amenaces de l’Estat espanyol.


Entre les baixes, sobta especialment la de Neus Munté, consellera de presidència i portaveu del govern que ha estat substituïda per Jordi Turull.



El president de la Generalitat s’ha vist obligat a introduir canvis en l’executiu català, atès que després de les últimes amenaces de l’Estat espanyol han  aparegut fissures en la voluntat d’alguns consellers sobre el compromís del govern català de fer possible el Referèndum del dia 1 d’octubre vinent. I és que l’Estat espanyol ha decidit obrir una nova via de pressió sobre els dirigents independentistes actuant contra el seus patrimonis.

Això és el que es desprèn de l’actuació del “Tribunal de Cuentas” de l’Estat, que a instància de “Sociedad Civil Catalana” i “Abogados Catalanes por la Constitución” ha obert una investigació contra l’expresident Artur Mas, i també contra Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, per haver gastat més de 5 milions d’€ en l’organització de la consulta del 9-N del 2014. Si com a resultat de la investigació es dictés una sentència en la seva contra es veurien obligats a pagar del seu propi patrimoni la quantitat suposadament malversada i de manera preventiva els acusats poden ser embargats amb caràcter immediat si no presenten un aval només s’obri l’expedient per part de l’instructor. A la petició formulada per les organitzacions esmentades abans si ha afegit, com no podia ser d’altre manera, la Fiscalia de l’Estat.

Els propers dies El Tribunal de Cuentas nomenarà un instructor que haurà de contrastar els fets denunciats per determinar les responsabilitats comptables que eventualment se’n poguessin derivar. El Tribunal de Comptes no funciona a l’estil dels tribunals de Justícia en els que hi ha una acusació i una defensa que aporten els seus arguments, sinó que nomena un instructor del cas el qual en base a l’anàlisi comptable dels fets decideix si per part dels encausats han existit actuacions que hagin originat perjudicis contra els caudals públics o hagin produït efectes contraris a les lleis que regulen el règim pressupostari i comptable. Per tant es tracta d’un “yo me guiso, yo me lo como” en que tot depèn de la decisió d’un instructor. Per altre banda, el Tribunal de Cuentas espanyol ha rebut nombroses crítiques pel fet que els consellers de la Institució són ex-alts càrrecs dels partits polític (PP i PSOE bàsicament), fet que posa en qüestió d’una manera molt evident la seva independència. És a dir, que Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, en la pràctica, estan ja condemnats abans no es conegui l’informe de conclusions de l’instructor.

Així les coses, alguns membres de l’executiu català han començat a témer pel seu patrimoni. Han sucumbit als arguments de la por utilitzats per el Govern espanyol i han intuït que l’organització de l’1-O pot acabar al “Tribunal de Cuentas” a més de a la Fiscalia, tal i com ja va passar amb el 14 N, i per tant, han decidit fer un pas al costat; apartar-se dels focus amenaçadors de l’Estat espanyol i en conseqüència abandonar l’executiu de Carles Puigdemont. Per això aquest s’ha vist obligat a refer l’executiu. En un primer moment, el conseller d’Empresa i Coneixement Jordi Baiget va expressar dubtes al voltant de l’1-O i va témer repercussions en el seu patrimoni, fet que va comportar la seva substitució per Santi Vila aleshores conseller de Cultura. El lloc de Vila fou ocupat per Lluís Puig. Uns dies més tard, tres nous consellers s’han volgut apartar de la primera línia: Neus Munté consellera de presidència que ha estat substituïda per Jordi Turull;  Jordi Janer, conseller d’Interior també ha decidit fer-se el fonedís i el seu càrrec l’ha ocupat Joaquim Forn, que era el segon de Xavier Trias a l’Ajuntament de Barcelona. Finalment la consellera d’ensenyament Meritxell Ruiz també ha volgut evitar mals majors i en el seu lloc el president Puigdemont ha nomenat a Clara Ponsatí. Els canvis també han afectat al secretari de Govern en el que Víctor Cullell ha substituït a Joan Vidal, home de l’absoluta confiança d’Artur Mas.

Amb tots aquests canvis no hi ha dubte que Puigdemont aglutina un govern molt més fort i cohesionat, sense escletxes, i decidit a fer possible l’1-O passi el que passi amb l’Estat. El canvi que més ha sobtat ha estat el de Neus Munté, que semblava que era una persona del tot lleial al president Puigdemont i molt compromesa amb la independència de Catalunya. Mentre alguns asseguren que amb aquesta decisió Puigdemont l’ha volgut preservar per si de cas es en les properes setmanes es produeixen inhabilitacions per part de l’Estat, altres veus més nombroses, posen en dubte aquesta versió i es decanten per algunes desavinences entre tots dos sobretot en els cassos de la destitució del conseller Baiget i del secretari de  Govern Joan Vidal. També des del sí del PDECAT, s’han deixat anar crítiques a Neus Munté, fonamentades en una falta de compromís amb els objectius del partit i del president Puigdemont.


Viurem un estiu calent i no només des d’un punt de vista climatològic...

dimecres, 5 de juliol de 2017

El govern català explica la Llei del Referèndum


Podran votar tots el majors de 18 anys, residents a Catalunya i de nacionalitat espanyola


Si en el referèndum guanya el SÍ, el Parlament de Catalunya proclamarà en el termini de 48 hores la independència     



L'acte al Parlament de Catalunya
Primer va ser al Parlament de Catalunya on Junts pel Sí i la CUP varen explicar les característiques de la Llei que ha de donar suport al Referèndum del dia 1-O, i unes hores més tard, al capvespre, el Teatre Nacional de Catalunya va ser l’escenari en el que els partits independentistes varen explicar al poble de Catalunya com tenen previst emparar jurídicament el Referèndum d’autodeterminació de Catalunya.

La llei incorpora un preàmbul en el que es fa referència a una sèrie de tractats internacionals, signats per l’Estat espanyol, en els que s’especifica que el dret a l’autodeterminació és el primer dels drets humans. Per tant, els partits que defensen la Llei interpreten que si el govern espanyol ha signat aquests tractats és que els mateixos formen part de l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol. Tot seguit la Llei declara Catalunya coma subjecte polític sobirà que té el dret a decidir lliurement el seu futur polític. La Llei no estableix cap mínim de participació per validar els resultats del referèndum. Si els vots afirmatius superen els negatius, el govern es dona 48 hores per declarar la independència de Catalunya, i si guanya el No, el govern convocarà amb immediatesa noves eleccions autonòmiques.

Per evitar que la fiscalia posi en el seu punt de mira als funcionaris públics així com a les empreses privades que treballin per a la Generalitat en la preparació del referèndum, la Llei dona empara a tots aquells que participin en actes relacionats amb la seva preparació. Pel que fa al cens de votants es disposa de les dades necessària per tenir-lo a punt i s’estableix que podran votar tots els que hagin complert els 18 anys, que resideixin a Catalunya i tinguin la nacionalitat espanyola.

Per assegurar la correcta execució del referèndum la Llei crea una Sindicatura Electoral, que entre altres funcions haurà de vetllar per assegurar la imparcialitat i el pluralisme durant tota la campanya. Aquesta Sindicatura serà també l’encarregada d’acreditar als observadors internacionals que es desplacin a Catalunya, i serà la responsable que es dugui a terme l’escrutini i certificar formalment el resultat del Referèndum.

Un 70% dels espais de propaganda es reservaran als partits polítics i el 30% restant serà per aquelles entitats civils que acreditin un determinat número de signatures de suport. Finalment, els catalans a l’estranger podran votar si prèviament s’han inscrit al registre de catalans a l’exterior.

Les reaccions no s’han fet esperar; els partits catalans d’obediència espanyola s’han posicionat evidentment en contra, i CSQEP s’ha partit per la meitat: els membres de Podem Catalunya i Esquerra Unida i Alternativa sembla que hi donen suport, mentre que els de l’antiga Iniciativa per Catalunya estan absolutament en contra. El diputat Joan Coscubiela és amb diferència qui mostra més rebuig a la Llei i a la independència de Catalunya.

Els partits polítics espanyols estan, com no podia ser d’altre manera, molt alterats i nerviosos davant la possibilitat que el Referèndum s’acabi duent a terme. Veuen que cada any perdran tot el que aporta Catalunya i que els serveix per finançar diferents actuacions en el territori espanyol. Són 16."000 milions d’€ com a diferencial del que poden perdre, atès que aquesta quantitat és la diferència entre el que l’Estat recapta a Catalunya i el que retorna en forma d’inversions i serveis a Catalunya. Per tant, els partits polítics (PP; PSOE, i "Ciudadanos) tremolen per si Catalunya acaba aconseguint els seus objectius d’independència. “Podemos” s’ho mira des de la distància amb un paper similar al de Catalunya en Comú: si però no; no però sí. La indefinició com a norma de conducta. 

Els mitjans de comunicació espanyols destil·len odi contra la Llei del referèndum a la que dediquen epítets de tota mena igual com fan alguns polítics sobretot del PP i del PSOE. La ministra de l’exèrcit, la Sra. de Cospedal ha insinuat, i és la segona vegada  que ho fa, que l’exercit és el garant de la unitat d’Espanya, i aquesta és una de les seves missions segons dicta la Constitució espanyola. Per la seva banda la Sra. SSS (Soraya Sáenz de Santamaria), vicepresidenta del govern espanyol i becària del president Rajoy, culpable directa de la manca de diàleg entre Madrid i Barcelona atès que ha defensat que l’acció de la justícia substitueixi a la dels polítics, ha assegurat que l’Estat espanyol amb 24 hores pot deixar sense cap efecte pràctic a la Llei del referèndum. I per acabar-ho d’adobar, tres relíquies de la vella política espanyola: Felipe González, José Maria Aznar i José Luís Rodríguez Zapatero, també han sortit a la palestra per amb la dialèctica pròpia de caverna política espanyola, desitjar tots els mals a Catalunya.     


Veurem que passa els propers dies; de moment ressaltar que a nivell internacional els mitjans de comunicació i les agències de notícies més importants del món s’han fet ressò de l’anunci de la Llei del Referèndum i de les seves conseqüències.   

dijous, 29 de juny de 2017

Procés d’independència: alguna cosa es mou a nivell internacional


New York Times i Financial Times en sengles articles parlen del conflicte entre Catalunya i Espanya. Òbviament no es posicionen a favor de Catalunya, però tampoc a favor de les tesis espanyoles.

 
Avui s’hi ha afegit el think-tank del partit d’Àngela Merkel, que tampoc es posiciona contra Catalunya. Més aviat critica l’immobilisme de Rajoy.



Tot i els esforços del govern espanyol per evitar que el desafiament català travessi les fronteres, i malgrat les pressions de tot ordre de la diplomàcia espanyola per evitar que els líders mundials es posicionin a favor de les pretensions catalanes, i es limitin a dir que el problema és un problema intern espanyol que s’ha de resoldre respectant la Constitució, aquests últims dies hi ha hagut moviments significatius que cal seguir amb esperança des de Catalunya.

Primer va ser un  editorial del New York Times en el que demanava que es permetés el referèndum, que es deixin de prendre tantes mesures judicials i que aquestes donin pas a decisions polítiques. L’editorial del  diari repassa el pes econòmic de Catalunya dins de l’Estat espanyol i acaba concloent que el millor que li pot passar a Espanya és que es permeti el referèndum i que els catalans acabin votant NO a la independència. Si el referèndum no es permet, afegeix l’editorial, les frustracions dels catalans seran encara més grans i l’independentisme podria créixer més encara.

Després ha estat el torn del londinenc Financial Times qui en un extens reportatge de 15 pàgines analitza el procés d’independència de Catalunya i com s’ha arribat fins el punt actual. En el reportatge s’explica que els catalans volesnmostrar al món el proper 1 d’octubre que mereixen gaudir d’un estat propi. El reportatge arriba a definir la posició d’Espanya davant dels desitjos del catalans amb aquest frase: Catalunya vol decidir el seu futur polític, però s’enfronta amb un Estat que diu “no pots prendre aquestes decisions, nosaltres les prendrem per vosaltres.” El reportatge fa un repàs dels diferents esdeveniments que han configurat la història de Catalunya aquests darrers anys començant per la retallada de l’Estatut del 2006 i el que va significar aquella primera votació a Arenys el 2009.

Finalment aquesta mateixa tarda s’ha conegut que la fundació Konrad Adenauer think-tank del partit d’Àngela Merkel ha fet públic avui un informe en el que critica l’immobilisme de Mariano Rajoy, dient que la situació a Catalunya no es pot resoldre únicament apel·lant a les lleis o a la Constitució, i davant de l’anunci de referèndum fet per les autoritats catalanes reclama reformes abans que no sigui massa tard. L’informe s’ha donat a conèixer precisament el mateix dia que Rajoy ha viatjat a Berlín per assistir a les reunions del G-20.

L’informe avala les actuacions del govern espanyol, però entén que això no és suficient i cal anar més enllà, perquè cenyint-se només a la Constitució, el conflicte no es resoldrà. L’informe preveu noves eleccions si el referèndum no es pot celebrar, i un increment de l’independentisme. També afegeix que tot i que ara l’independentisme potser no sigui majoritari, si no es troba una solució política aquest creixerà, i llavors quan Espanya estigui disposada a fer concessions ja sigui massa tard. En un altre informe anterior la fundació Konrad Adenauer ja demanava també una solució política per el cas català.

És evident que cap d’aquestes tres opinions sobre el procés català es mostren obertament favorables a les aspiracions dels catalans, però és evident també que cap d’elles es posiciona al costat de les tesis espanyoles. I aquest fet és molt rellevant doncs són ben conegudes les pressions que la diplomàcia espanyola exerceix contínuament sobre les cancelleries dels principals països del món occidental per aconseguir declaracions favorables als seus interessos.


Crec sincerament que hem de valorar molt positivament aquest canvi de tendència. Mica en mica el procés català ha anat calant, i el problema preocupa als polítics dels països occidentals. Al món occidental es parla del problema català i la situació enquistada actual es veu com un problema que cal resoldre. Allò que el govern espanyol volia evitar, impedint com fos que el conflicte s’internacionalitzés, ja ho han perdut. El conflicte ja està sobre la taula de molts alts dirigents de països occidentals. Ara ens cal actuar amb seny i rigor, respectant escrupolosament els procediments democràtics i les actituds pacífiques per aconseguir que a més, es posicionin del nostre cantó. De manera que, ull, seny, i bones maneres. Anem bé.