dijous, 21 de setembre de 2017

L’Estat de dret salta pels aires


El govern espanyol carrega per terra mar i aire, contra els preparatius pel referèndum, enviant la guàrdia civil, que irromp en diferents dependències de la Generalitat, que practica 15 detencions, i requisa material divers.



Els catalans sortim al carrer en defensa de les nostres institucions i de la democràcia, front al “neofranquisme” instaurat a Madrid que ens nega el dret a votar.



Ahir va ser un dia trist a Catalunya, quan forces de la guàrdia civil varen irrompre en diferents dependències de la Generalitat on varen fer escorcolls i fins a 14 detencions de servidors públics. Aquesta actuació policial era la continuació de la decisió presa per el ministre Montoro, que a l’estil dels xerifs de les pel·lícules del “farwest” es va saltar la legislació espanyola per intervenir les finances de la Generalitat, el que de facto representa la intervenció de la Generalitat. 

A mesura que els fets es van anar difonent per les xarxes socials i pels mitjans de comunicació, milers de ciutadans es van anar mobilitzant fent acte de presència davant de la majoria de les seus intervingudes per la policia i en particular davant del departament d’Economia i Finances on més de 4.000 persones van mantenir l’encerclament per dificultar que els agents de la guàrdia civil sortissin de l’edifici fet que no es va produir fins ben entrada la matinada. Aquestes concentracions ciutadanes es varen produir també en altres ciutats catalanes com Girona, Lleida, Tarragona o Vic entre d’altres. També a Madrid i altres ciutats espanyoles es van produir manifestacions en defensa de la democràcia i del dret a decidir del catalans.

Per la seva banda, el govern de Catalunya va comparèixer en ple, va manifestar el seu compromís amb la democràcia i amb el desig d’una gran majoria de catalans. El president Puigdemont va confirmar que el dia 1 d’octubre el referèndum es duria a terme malgrat totes les dificultats que està posant l’Estat espanyol per impedir la seva celebració. En el seu parlament, Carles Puigdemont va titllar l’actuació del govern espanyol a Catalunya com  la imposició de facto, d’un estat d’excepció. Puigdemont va afegir que “no hi ha ni un decret, i tampoc hi ha cap debat al parlament espanyol que permeti a les autoritats espanyoles actuar d'aquesta manera”. Va acusar al govern del PP d’haver ultrapassat totes les línies vermelles que separen els règims totalitaris, i va denunciar “l’agressió coordinada de les forces policials del  ministeri de l’Interior i del govern espanyol” que ha patit la Generalitat. Va cloure la seva intervenció afirmant que “el dia 1 d’octubre, sortirem de casa amb una papereta i la farem servir”

Els actes de protesta dels ciutadans catalans no es varen reduir a les accions d’ahir, sinó que aquest matí han continuat. Els estudiants han tallat l’Avinguda  Diagonal i des de diferents universitats catalanes s’han desplaçat a l’Avinguda Lluís Companys, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on també hi havia concentrada molta gent, demanant la llibertar dels 15 càrrecs detinguts el dia d’ahir, 4 del quals sembla que ja han sortit en llibertat a disposició del jutge. Un jutge, que pel que publiquen alguns mitjans no és precisament una persona que simpatitzi amb Catalunya.

A hores d’ara, la Generalitat té els seus comptes bloquejats pel ministre Montoro, “un señorito andaluz” impresentable, i des de Madrid només arriba un missatge a Catalunya: ens demanen la rendició. Un altre ministre amb molt poca vergonya com el Sr. de Guindos, ha gosat a dir en declaracions al Financial Times, que si Catalunya es rendia renunciant al referèndum, podrien estudiar un millor finançament. Un altre ministre sorgit de les tenebres del passat com el Sr. Zoido s’ha mostrat orgullós de l’actuació de la guàrdia civil, tot i que s’han practicat alguns registres sense autorització judicial i ha anunciat que Catalunya continuarà “ocupada” per les seves forces, segons ell d’una manera discreta i raonable. Ha tancat la seva intervenció acusant al govern català d’haver-ho fet tot malament, oblidant com el PP va recollir signatures contra l’Estatut de Catalunya, de quan el van dur al Constitucional, de com un Constitucional a les ordres del PP el va retallar, de com el Sr. Rajoy no va ni voler parlar amb el president Mas d’un acord en matèria de finançament (el pacte fiscal) o de com més recentment ni s’han volgut seure a la taula per parlar de la possibilitat d’acordar un referèndum a Catalunya.


No sé que pot passar en un futur, però és evident que per part de molts catalans el nostre respecte i els nostres sentiments vers la política del PP, i de l’Estat espanyol es veuran seriosament afectats i no només per la desafecció que deia Montilla. No sé si aconseguirem al independència; de moment continuem lluitant per assolir-la, però si no s’aconsegueix oficialment, sentimentalment molts ja no ens sentirem mai més espanyols.     

diumenge, 17 de setembre de 2017

El xoc de trens ha estat frontal amb les dues locomotores funcionant a tota màquina


Madrid es salta els procediments legals per intervenir l’autonomia de Catalunya, i deixa a la Generalitat sense autonomia financera.



Europa comença a preocupar-se per les confiscacions de la guàrdia civil, per les imputacions a alcaldes, i pels atacs a la llibertat d’expressió. Els dèficits democràtics de l’Estat espanyol comencen a fer-se evidents en el món occidental.      



Ja s’ha produït l’inevitable xoc de trens. L’inici de la campanya pel referèndum ha comportat diferents actuacions del govern de Catalunya que han significat una evident desobediència a les lleis injustes dictades des de Madrid. Per una banda, Junts pel SÍ i la CUP han endegat la campanya del Sí mentre que la Generalitat de Catalunya s’ha dedicat a fomentar la participació dels catalans en el referèndum. La reacció de Madrid ha estat immediata, i ha consistit fonamentalment a enviar a Catalunya números de la guàrdia civil amb l’objectiu de perseguir impremtes, buscar urnes i confiscar paperetes, tasca en la que fins ara no han tingut excessiu èxit més enllà de endur-se alguns cartells que demanaven el Sí al referèndum i o de treure de la circulació algunes planxes matriu de les que es fan servir per imprimir els cartells. Tampoc han faltat els tancaments de pàgines web, la majoria dels quals han estat hàbilment burlats per les autoritats catalanes. 

Manifestació a Bilbao en suport del dret a
 l'autodeterminació de Catalunya 
La reacció més dura, ha vingut del fiscal general de l’Estat que sobrepassant les seves funcions s’ha erigit en un autèntic “martell d’independentistes”. Entre les seves actuacions glorioses hi ha l’ordre que ha donat a totes les fiscalies provincials de Catalunya d’actuar contra els alcaldes que han donat suport al referèndum, demanar a la guàrdia civil, mossos d’esquadra i policies locals que actuant com a policia judicial i confisquin tot allò relacionat amb el referèndum, i aquestes darreres hores fins i tot està anunciant que podria ordenar detenir al president de la Generalitat Carles Puigdemont.

Aquesta actuació del fiscal general de l’Estat, que sembla de tot menys democràtica, s’hi ha afegit un “señorito andaluz” que fa de ministre, i que és sobradament conegut a Catalunya per les “n” actuacions i comentaris sempre contra Catalunya. Es tracta de Cristobal Montoro, ministre d’Hisenda del govern espanyol, que ha decidit intervenir els comptes de la Generalitat deixant-la sense autonomia financera. Aquesta decisió, la legalitat de la qual està en entredit, l’ha pres com a resposta a la decisió presa pel seu homònim català Oriol Junqueras, que ha decidit deixar d’informar setmanalment al “ministerio” sobre les factures que la Generalitat ha de pagar, per ser aquest un tracte discriminatori respecte a altres autonomies.

Aquesta decisió del ministre Montoro equival de facto a una intervenció de l’autonomia de Catalunya, fet que per comptar amb l’etiqueta de la legalitat que tant reclama el govern espanyol, caldria haver seguit un procediment que ells mateixos s’han passat per a l’arc del triomf. Han aplicat d’una manera encoberta l’article 155 de la Constitució, sense haver seguit els tràmits legals per a la seva aplicació, el que no deixa de ser un possible delicte.

Mentre a Madrid es demanava la imputació dels alcaldes pro-referèndum, a Catalunya els 761 ajuntaments que s’han compromès a facilitar el vot dels ciutadans que representen més del 80% dels municipis de Catalunya, varen fer un acte de reafirmació de la seva voluntat de col·laborar amb l’organització del referèndum  per assegurar el dret a votar dels ciutadans. L’acte va omplir de gom a gom la plaça Sant Jaume.

A Madrid, centenars de persones no han pogut accedir a l'acte
en suport al dret a decidir del catalans per manca de
 capacitat del teatre on s'ha desenvolupat 
Tanmateix Catalunya no està sola en la seva lluita per decidir lliure, democràtica i pacíficament el seu futur. Ahir a Bilbao més de 30.000 persones es van manifestar recolzant el dret a decidir dels catalans, al temps que el govern d’Escòcia donava suport al dret del catalans a exercir l’autodeterminació. També a Madrid avui s’ha celebrat un acte en defensa del dret a l’autodeterminació dels catalans que ha deixat al carrer a més de 200 persones que no ha tingut cabuda en el local. Moltes veus s’estan aixecant a Europa demanant al govern espanyol que deixi votar als catalans. El govern de Dinamarca ha fet arribar una carta a Mariano Rajoy expressant el seu malestar per la repressió que el govern espanyol està aplicant a Catalunya, i tots els mitjans de comunicació denuncien les imputacions a alcaldes o l’actuació desmesurada de la guàrdia civil.


Últimament s’està imposant una teoria que té moltes possibilitats de deixar de ser una teoria per convertir-se en una realitat. Hi ha qui afirma que votar al referèndum, tant si es vota sí com es vota no, equival a votar contra Rajoy. Si el grau de participació en el referèndum és significatiu, el govern espanyol haurà fet el ridícul més espantós, i això comportaria irremissiblement la dimissió del govern de Rajoy. I si a més, comportés la independència per Catalunya, la felicitat ja seria completa.           

dimecres, 13 de setembre de 2017

Enorme dèficit democràtic a l’Estat espanyol


Si ahir eren els funcionaris, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i altres alts càrrecs de la Generalitat els que es veien directament assenyalats i apercebuts per la fiscalia, avui són els alcaldes dels 712 pobles da Catalunya que recolzen el referèndum qui  es veuen coaccionats i amenaçats pel braç armat jurídicament del govern espanyol.


La fiscalia demana als Mossos d’Esquadra que detinguin a aquells alcaldes que es neguin a declarar davant els tribunals de justícia.



José Manuel Maza, fiscal general de l'Estat
El fiscal general de l’Estat José Manuel Maza ha destapat avui la caixa dels trons i ha donat instruccions a tots els fiscals de Catalunya per tal que citin en qualitat d’investigats a tots els alcaldes catalans que han manifestat el seu recolzament al govern de la Generalitat per l’organització del referèndum del dia 1 d’octubre vinent. Són 712 alcaldes de tot Catalunya del total de 948 municipis existents al país. Es tracta per tant del 75,1% dels alcaldes del país qui ha estat objecte de les ires del fiscal general de l’Estat.

És un pas més en l’escalada d’hostilitats entre el govern de Mariano Rajoy i el de la Generalitat, en el que el més fort, el govern de l’Estat, disposa de totes les armes possibles per intentar destruir als dèbils, el govern de Catalunya, que exhibeix només una sola arma per defensar-se: la democràcia.   

Les reaccions a Catalunya han estat immediates. Hi ha hagut algunes reaccions inicials d’alguns alcaldes que han decidit no presentar-se a les citacions com per exemple tots els alcaldes de la CUP entre d’altres. A mesura que la notícia s’ha anat escampant l’AMI (Associació de Municipis per a la Independència) i l’Associació Catalana de Municipis han convocat una reunió d’urgència per intentar consensuar un posició conjunta de tots els alcaldes afectats. Entre les decisions preses en  destaquen dues. La primera serà que tots els alcaldes pertanyents a aquests dues organitzacions aniran a declarar atès que “no tenim res a amagar”. Uns hi aniran voluntàriament al rebre la citació mentre que d’altres es faran detenir per anar-hi, però tot hi aniran. També han decidit convocar un acte unitari dels 712 alcaldes afectats a la Plaça Sant Jaume pel proper dissabte a les 12 hores. Els convocants demanen que la resta d’alcaldes que no han estat citats a declarar els donin suport aquell dia.

És una situació que no té precedents a Europa, i posa de manifest el baix nivell democràtic de les institucions espanyoles. La separació de poders entre l’executiu i el poder judicial a Espanya és una absoluta quimera; la Justícia espanyola està en mans i a disposició del que decideixi el govern de l’Estat, i aquest és un fet innegable. Una prova d’això és que aquesta mateixa tarda la Guàrdia Civil ha obligat a tancar la web del referèndum després que un jutge així ho hagi dictaminat.

Una notícia d’aquesta envergadura no ha passat desapercebuda a Europa i a bona part del món, atès que diferents agències internacionals se n’han fet ressò. Per aquest motiu, a hores d’ara la imputació dels 712 alcaldes catalans ja ha donat la volta al món, i diaris com “The New York Times”, The Washington Post”, “La Repubblica” o “Clarín” entre molts altres hagin explicat als seus lectors al situació que es viu a Catalunya.  Per altre banda el director de comunicació per a Europa de l’Observatori dels Drets Humans (HRW) també ha mostrat la seva preocupació per la situació que es viu a Catalunya.

Pel que fa a les reacciones a Espanya, diferents partits polítics estatals han demanat la compareixença del fiscal general de l’Estat al Congrés dels Diputats. En concret la petició l’han formulat Podem, ERC, PDECat, PNB i Bildu, tot i que donada la baixa cultura democràtica que envaeix Espanya en aquests moments, no hauria d’estranyar que es trobi alguna excusa per que aquesta compareixença no sigui un fet.


En una entrevista aquesta mateixa nit a TV3, el president de la Generalitat Carles Puigdemont, amb una seguretat absoluta ha confirmat que malgrat totes les pressions i amenaces del govern espanyol, el dia 1 d’octubre es celebrarà el referèndum d’autodeterminació de Catalunya.